L’apagada

 

“Estima’m que tinc pressa” parla de l’amor i el desamor, de les crisis de parella, de les relacions en el temps de les noves tecnologies… però sobretot parla del desig, del gran misteri que envolta el desig…

“ Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua, tot canvia quan la seva parella es queda sense feina…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pal de paller de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

 

Encàrrec d’Enginyeria Sense Fronteres  i amb col.laboració de l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica).

 

És una peça teatral d’una durada de 40 minuts que dóna pas a un debat obert amb el públic.

Un gran espectacle. Molt bona feina!